adplus-dvertising

Recherche PDF


Cet outil permet de trouver un fichier parmi les documents publics partagés par les utilisateurs de Fichier-PDF.fr.
Dernière mise à jour de la base de données: 29 mars à 11:49 - Environ 400000 fichiers indexés.

Afficher résultats par page

Réponses pour «cultural»:



Total: 2000 résultats - 0.021 secondes

96% - RCHC PROFIL final (1)

RCHC PROFIL final (1) RWANDAN CULTURAL HEALTH CENTER (RCHC) Ltd.

fichier-pdf.fr/2013/01/18/rchc-profil-final-1/ 18/01/2013

95% - anglais assimilation

Cultural Identity Gareth Johnson, a 64 year-old professor in history in the University of Harvard, is specialised in Emigrated Civilisation.

fichier-pdf.fr/2010/05/09/h7uzrat/ 09/05/2010

95% - save the date versionEN 2

save the date versionEN 2 SAVE THE DATE International conference TOOLS FOR CULTURAL PLURALISM First conference for the 10th Anniversary of the UNESCO 2005 Convention on the protection and promotion of the diversity of cultural expressions.

fichier-pdf.fr/2015/09/02/save-the-date-versionen-2/ 02/09/2015

95% - degradació de l'art

degradació de l'art 1 L'era
de
la
degradació
de
l'art
i
de
la
política
cultural
a
Catalunya1
 Per
Jorge
Luis
Marzo
(2012)
 
DOMINI
PÚBLIC
 
 Índex
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 pàgina
 
 1‐
Introducció
 
 
 
 
 
 
 
 
 2
 2‐
De
la
idea
de
cultura
que
deriva
de
la
transició
 
 
 
 3
 
 Conflicte
i
cultura
 
 
 
 
 
 
 3
 
 El
fracàs
social
del
motor
cultural
 
 
 
 
 8
 
 El
mite
de
la
societat
civil
 
 
 
 
 
 10
 3‐
De
l’imaginari
noucentista
de
la
burgesia
catalana
 
 
 
 14
 
 Ciutat
i
cultura
 
 
 
 
 
 
 
 15
 
 El
Noucentisme:
de
quina
estètica
estem
parlant?
 
 
 16
 
 El
recel
envers
l’art
contemporani
 
 
 
 
 17
 4‐
Del
paradigma
neoliberal
de
la
competència

 
 
 
 20
 
 Subvenció
versus
inversió
 
 
 
 
 
 21
 
 Art
i
indústria
cultural
(o
per
què
el
disseny
guanyà
la
partida
a
l’art)
 25
 
 Art
i
recerca
(o
el
segrest
del
R D)
 
 
 
 
 27
 
 La
relació
MACBA‐la
Caixa
com
a
paradigma
dels
futurs
conflictes
 30
 5‐
Hegemonia
del
populisme
cultural
 
 
 
 
 
 34
 
 L'art
en
la
Institució
Cultura
 
 
 
 
 
 34
 
 Tot
al
museu
 
 
 
 
 
 
 
 39
 
 "La
cultura
de
fer
cultura":
Política
cultural
versus
cultura
 
 42
 
 El
segrest
administratiu

 
 
 
 
 
 43
 
 Hiperinflació
versus
realitat:
Barcelona
i
el
circuit
d'art
contemporani
 45
 
 Art
i
mitjans
 
 
 
 
 
 
 
 47
 
 Crítica
del
públic
 
 
 
 
 
 
 49
 6‐
De
la
necessària
autocrítica
del
sector
artístic
 
 
 
 53
 7‐
Una
resposta:
Declaració
de
la
Comissió
de
Cultura
de
l'AcampadaBCN‐15M

 de
la
Plaça
Catalunya
de
Barcelona
(19
de
juliol
de
2011)
 
 
 

57
 1 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
Moltes
han
estat
les
persones
que
amb
les
seves
converses,
texts,
suggeriments
i
accions
han
fet
possible
la
 redacció
d'aquest
text.
A
la
Comissió
de
Cultura
de
l'AcampadaBCN
del
15M,
que
durant
mesos
ens
hem
reunit
al
 colomar
de
la
Plaça
Catalunya
de
Barcelona,
vaig
recollir
nombroses
propostes
i
reflexions
molt
enriquidores.
No
 diré
aquí
els
noms
dels
companys
i
companyes
que
han
participat,
en
un
moment
o
altre,
a
la
Comissió,
per
por
a
 deixar‐m'en
alguns
o
algunes
injustament.
Igualment
important
ha
estat
l'aportació
sobre
la
genealogia
de
les
 polítiques
artístiques
a
Catalunya
del
grup
de
recerca
"Sub‐Històries",
en
el
que
participo
amb
Tere
Badia,
 Guillermo
Trujillano,
Montse
Romaní
i
Octavi
Comerón.
També
cal
mencionar
el
grup
de
treball
sobre
polítiques
 culturals
format
per
Jordi
Oliveras,
Roser
Mendoza,
Rafa
Milán,
Rubén
Martínez,
Ferran
Farré
i
Marta
Ardiaca.
De
 totes
maneres,
estic
en
especial
deute
amb
l'Octavi
Comerón,
amb
qui
vaig
encetar
originalment
aquest
text.
Per
 qüestions
alienes
a
la
seva
voluntat,
no
va
poder
dedicar‐s'hi
tot
el
que
hagués
volgut.
Això
no
ha
impedit
que
hagi
 nodrit
generosament
les
idees
aquí
presents.
De
fet,
s'hi
reprodueixen
alguns
paràgrafs
sencers
de
la
seva
mà.
Li
 dedico
aquestes
pàgines.
 2 1‐
Introducció
 
 Alguna
cosa
greu
està
passant
en
el
context
de
l’art
contemporani
local.
Els
creadors
fa
temps
 que
patim
la
seva
degradació.
Des
de
diversos
àmbits,
i
especialment
per
part
d’aquells
 responsables
de
gestionar
els
recursos
públics,
o
no
s’hi
actua
o
quan
es
fa
és
per
empitjorar‐ ho,
i
sovint
sense
amagar
un
clar
menyspreu
pels
damnificats.
I
no
es
tracta
de
diners,
o
no
 principalment.
No
parlem
aquí
de
les
consequències
de
la
crisi
econòmica
o
de
les
retallades
en
 cultura
(prop
del
40%
real
durant
els
darrers
dos
anys)
tot
i
que
per
molts
aquesta
situació
 pugui
ser
ara
la
coartada
perfecta
per
fer
el
que
sempre
han
volgut
fer.
 
 Tanmateix,
els
moviments
que
estem
presenciant
en
els
darrers
mesos
han
agafat
una
nova
 dimensió.
Són
d’un
tamany
descomunal,
i
tenen
una
voluntat
totalitzadora
i
definitiva.
És
 paradigmàtic
que
les
transformacions
jurídiques
i
legislatives
que
s’estan
duent
a
terme
en
 àmbits
com
ara
l’educació,
la
sanitat,
els
programes
socials,
etc.,
vinguin
justificades
 "conjunturalment"
‐la
crisi‐
a
l’espera
de
poder
tornar
a
la
"normalitat"
un
cop
torni
la
 tranquilitat
financera
(cosa
que
poca
gent
es
creu).
En
canvi,
els
radicals
tombs
d’orientació
que
 es
proposen
a
la
cultura
(i
especialment
a
l’art
contemporani)
venen
acompanyats
d’un
discurs
 definidor
d’allò
que
ha
de
ser,
a
partir
d’ara
i
en
el
futur,
les
noves
regles
del
joc.
O
sia,
no
hi
 haurà
marxa
enrere.
 
 Damunt
la
taula
de
joc
s’hi
ha
posat
el
MNAC,
el
MACBA
‐també
el
casament
de
la
seva
 Fundació
amb
la
de
La
Caixa‐,
la
Virreina,
la
Capella,
el
CCCB,
el
Santa
Mònica,
el
Canòdrom,
 Fàbra
i
Coats...
tot
el
teixit
públic
de
l’art
contemporani
de
la
ciutat.
Tal
com
ens
venen
repetint
 amb
insistència,
l’obsessió
dels
actuals
responsables
de
les
polítiques
culturals
és
l’ordenació
i
 la
racionalització
de
tot
el
mapa
artístic
local.
Han
agafat
l’esquadra
i
el
cartabó
per
dissenyar‐ nos
un
entorn
on
tot
encaixi
en
un
harmònic
recorregut
traçat
des
de
dalt.
El
conseller
 Mascarell
es
va
referir
l’any
2011
a
la
necessitat
d’aplicar
"jardineria
científica
cultural"
a
la
 política
artística.
Un
jardí
d’aparença
perfecta
amb
matolls
pulcrament
retallats,
cap
bri
d’herba
 fora
de
lloc
–qualsevol
element
estrany
o
inoportú
ha
de
ser
arrencat–,
jocs
de
perspectives
 3 òptiques
i
jerarquies
ben
definides,
mentre
se’ns
guia
per
camins
que
hauran
d’orbitar
al
 voltant
d’un
únic
i
majestuós
centre:
el
MACBA.

 
 És
evident,
però,
que
no
és
així
com
sorgeix
la
cultura
en
general
ni
l'art
en
particular.
La
mirada
 d’aquesta
reestructuració
no
està
posada
en
potenciar
el
teixit
creatiu
ni
en
facilitar
que
hi
 creixi
allò
inesperat,
sinó
en
un
consum
cultural
dirigit
al
consens
i
entès
com
entreteniment
de
 turistes
o
passejada
familiar
de
cap
de
setmana.
En
el
terreny
professional,
la
càrrega
de
la
 responsabilitat
l’han
fet
recaure
en
un
parell
d’informes
(un
del
Consell
de
Cultura
de
 l’Ajuntament
i
un
altre
del
propi
MACBA).
Cap
debat
que
incorporés
els
creadors
i
els
diferents
 agents
del
sector
artístic
–dels
qui
en
realitat
es
desconfia
profundament,
quan
no
es
 menyspreen–,
ni
cap
reflexió
de
fons
que
impliqués
una
veritable
revisió
crítica
del
nostre
 passat,
de
les
responsabilitats
que
es
deriven
de
l’actual
estat
de
les
coses,

o
que
busqués
una
 prospecció
de
futur.

 
 L’objectiu
d’aquest
article
és
obrir
públicament
aquest
debat.
I
per
fer‐ho,
ens
anirà
bé
 introduir
l’anàlisi
d’algunes
de
les
causes
que
ens
han
portat
on
som.
 

 2‐
De
la
idea
de
cultura
que
deriva
de
la
transició
 
 Conflicte
i
cultura
 

 Quina
interpretació
es
va
fer
del
fet
cultural
un
cop
acabada
la
dictadura?
És
important
aturar‐ nos
en
aquest
punt,
perque
il.lumina
prou
bé
el
procés
i
evolució
del
neoliberalisme
cultural
 català.

 
 Durant
el
franquisme,
la
cultura
patí
un
doble
ús,
però
sota
una
mateixa
lectura
funcionalista.
 D’una
banda,
les
elits
del
règim
(també
catalanes)
van
esgrimir
una
visió
relativament
 integracionista
de
la
cultura
com
a
via
alternativa
a
la
política.
En
la
normalitat
cultural,
era
més
 fàcil
camuflar
l’excepcionalitat
política
del
règim
i
constatar
que
el
consens
era
assolible
fora
 4 dels
conflictes
polítics
i
socials.
La
cultura
havia
de
ser
doncs
un
activador
de
denominadors
 comuns
i
un
reflex
de
la
tesi
principal
del
règim:
el
benestar
és
més
important
que
la
llibertat.
 Per
tant,
es
tractava
de
definir
la
cultura
per
la
seva
capacitat
de
desactivar
conflictes,
o
en
tot
 cas,
per
la
seva
naturalesa
endogàmica,
la
qual
feia
possible
que
el
conflicte
quedés
enmarcat
 en
el
producte
cultural
i
que
no
permeés
en
l’àmbit
social.
És
així
com
cal
entendre
l’aparició
de
 les
avantguardes
artístiques
al
bell
mig
del
sistema
polític
de
la
dictadura.
Val
a
dir,
tot
i
amb
 això,
que
els
esforços
d’aquestes
elits
no
van
reiixir
del
tot,
atès
que
una
bona
part
de
les
 pràctiques
socials
i
culturals
estaven
encaminades
a
qüestionar
directament
la
situació
 sociopolítica
i
l’administració
que
es
feia
de
la
memòria
recent.
Tanmateix,
aquesta
 circumstància
no
treu
la
importància
d’aquest
discurs
al
sí
de
l’aparat
institucional,
que,
per
 raons
que
tot
seguit
exposem,
va
filtrar‐se
un
cop
acabada
la
dictadura.
 
 D’altrabanda,
la
cultura
fou
brandida
com
l’estendard
de
la
resistència
antifranquista.
Gràcies
a
 la
cultura
es
va
poder
mantenir
viva
la
flama
de
la
llibertat
i
el
somni
de
la
recuperació
de
les
 llibertats
civils
(i
també
nacionals,
en
el
cas
de
Catalunya).
Però
aquesta
"funció"
social
i
política
 de
la
cultura
comportava
una
contaminació
ideològica
de
les
arts
que
era
profundament
 contrària
a
l’òptica
promoguda
per
les
elits
culturals
catalanes,
sempre
anhelants
d’una
visió
 nacional
unificada,
d’una
cultura
al
servei
d’uns
valors
comuns,
sovint
patriòtics,
la
pluralitat
 dels
quals
no
entressin
en
conflicte.

 
 Aquesta
qüestió
va
sorgir
ràpidament
a
finals
dels
anys
setanta,
però
no
així
la
seva
formulació:
 si
les
arts
representen
la
llibertat,
per
què
ningú
no
es
va
demanar
sobre
llurs
funcions
en
un
 nou
marc
de
llibertats?
La
garantia
institucional
oferta
a
principis
de
la
dècada
de
1980
a
 Espanya
i
a
Catalunya,
en
el
sentit
de
donar
cobertura
perque
l’art
es
produeixi
"en
llibertat",
 ha
vingut
acompanyada
d’un
rebuig
a
pensar
en
la
funció
que
tenen
les
pràctiques
culturals
en
 una
democràcia,
la
qual
cosa
no
ha
provocat
res
més
que
una
política
garantista,
no
socialment
 discursiva.
Això
ha
creat
un
monstre,
que
no
és
altre
que
la
implementació
de
la
política
cultural
 com
a
substitut
de
la
cultura:
la
derivació
del
necessari
conflicte
que
genera
la
pràctica
cultural
 cap
al
consens
imposat
‐sempre
inflacionari‐
que
determina
la
política
cultural.
Una
política
que
 5 admet
un
sol
tipus
de
complexitat,
la
que
s’escau
al
seu
propi
mètode.
En
aquesta
derivació
 tortuosa
es
va
amagar
un
recorregut
neoliberal
que
garantia
la
despolitització
de
les
pràctiques
 artístiques
i
culturals
en
favor
d’una
marca
de
gestió
i
productivitat
administrativa,
que
es
venia
 amanida
culturalment.
La
política
cultural
va
servir
per
mantenir
la
"marca"
per
damunt
de
les
 realitats
socials
on
les
pràctiques
culturals
es
generen.
Un
art
que
es
manté
explorant
les
 tensions
contemporànies
és
incòmode
i
produeix
desconfiança
a
les
administracions.
Aquestes
 celebren
l’art,
però
no
les
fonts
de
les
que
brolla.
 
 Un
cop
arribada
la
democràcia,
la
cultura
va
passar
a
representar
‐novament‐
un
mena
de
lloc
 de
trobada,
on
la
política
trobés
les
seves
formes
referencials
i
on
activar
nous
valors
de
 ciutadania.
Al
principi
dels
anys
80,
la
classe
política
nacional
va
fer
nombroses
manifestacions
 respecte
al
principi
rector
que
la
cultura
havia
de
representar:
la
cultura
havia
de
suposar
un
 canal
de
vertebració
de
la
ciutadania
en
la
nova
etapa
democràtica
que
s’obria.
A
Catalunya,
 tant
dreta
como
esquerra
manifestaren
obertament
que
la
cultura
‐més
aviat,
determinades
 polítiques
culturals‐
era
el
lloc
idoni
per
superar
les
tensions
ideològiques
i
de
classe
que
havien
 marcat
la
història
recent.
La
cultura
havia
de
ser
el
repositori
on
articular
una
comunió.
Es
van
 fer
decenes
de
museus
i
es
van
patrocinar
nombroses
institucions
culturals.
A
Catalunya,
a
 diferència
de
la
resta
de
l’estat,
l’expressió
"fer
cultura"
va
adoptar
un
altre
terme,
però
amb
 els
mateixos
propòsits:
"fer
país".
L’expressió
encunyada
pels
més
alts
dirigents
polítics
 proposava
que
gràcies
a
una
barreja
de
mecenatge
públic
i
privat
les
tensions
identitàries
 sempre
presents
al
país
podien
desfer‐se
gràcies
a
una
construcció
cultural
col.lectiva
que
 subratllés
la
idiosincràsia
nacional
i
la
projectés
tant
dins
como
fora
del
territori.
 

 Així
doncs,
la
cultura
esdevenia
el
pal
de
paller
de
la
cohesió
social
i
la
participació
ciudatana
en
 un
nou
sistema
de
valors.
En
aquells
dies,
l’art,
la
literatura,
el
cinema,
la
música
o
el
teatre,
 eran
percebuts
com
actius
democràtics
durant
la
llarga
quaresma
del
franquisme.
Res
millor,
 doncs,
que
la
cultura
per
canalitzar
els
impulsos
d’una
societat
ja
democràtica.
Per
tant,
la
 cultura
venia
a
substituir
la
política
com
a
lloc
de
trobada.
La
política
estava
massa
contaminada
 de
conflicte:
la
política
amagava
massa
perversions
especialment
quan
la
transició
de
la


fichier-pdf.fr/2012/06/06/degradaci-de-l-art/ 06/06/2012

94% - Call for applications ACF EN Act

Call for applications ACF EN Act AFRICAN CULTURE FUND (ACF) FONDS AFRICAIN POUR LA CULTURE CALL FOR APPLICATIONS FOR THE DESIGN OF A LOGO AND GRAPHIC CHARTER FOR THE AFRICAN CULTURE FUND (ACF) The African Culture Fund (ACF) is a transnational and continental fund established to support Africa's creative and cultural industries’ sector.

fichier-pdf.fr/2018/01/09/call-for-applications-acf-en-act/ 09/01/2018

94% - PROGRAMA

PROGRAMA 17 al 23 de marzo 2016 JUEVES JUEVES 17 17 19h00 Centro Cultural Inca Garcilaso, Jr.

fichier-pdf.fr/2016/03/09/programa/ 09/03/2016

93% - BIO MAMOU DAFFE EN

BIO MAMOU DAFFE EN MAMOU DAFFE Expert in art and culture management, specialized in the management of cultural industries Notorious creative entrepreneur, expert in art and Culture management, Mamou DAFFE is part of a new generation of social leaders whose mission is to design projects and local operations with a strong economic, cultural and social impact.

fichier-pdf.fr/2019/08/23/bio-mamou-daffeen/ 23/08/2019

93% - 2083

The rise of cultural Marxism/multiculturalism in Western Europe 2.

fichier-pdf.fr/2012/10/02/2083/ 02/10/2012

92% - Summer Coruse of Spanish for Higher Education Students

The programme is a 4-week course covering Spanish language and cultural components run by PROLINTER-UPM during the month of July, combining language and culture face to face lessons with outdoor cultural activities The programme includes:

fichier-pdf.fr/2015/04/16/summer-coruse-of-spanish-for-higher-education-students/ 16/04/2015

92% - Mobility2014CDRUCFP (1)

Constantly spurred on by the spirit of, and need for, mobility and change, humankind has evolved from primitive tribes to complex societies and powerful empires, owing to technical, cultural, religious political, strategic, and commercial exchanges.

fichier-pdf.fr/2014/04/21/mobility2014cdrucfp-1/ 21/04/2014

92% - diptico 4

EDITION A I R E S • A R G E N T I N A International Animation Festival TEATRO VORTERIX l CINE GAUMONT CENTRO CULTURAL SAN MARTÍN HOTEL EMPERADOR l CINEMARK PALERMO PROGRAMACIÓN SEDES VENUES ➜ CINE GAUMONT Av.

fichier-pdf.fr/2012/10/15/diptico-4/ 15/10/2012

91% - ARTICLE GUEPARD

https://www.researchgate.net/publication/367114771 Monitoring of the Saharan cheetah and large fauna in the Ahaggar Cultural Park (southern Algeria) Article · December 2022 DOI:

fichier-pdf.fr/2023/11/30/article-guepard/ 30/11/2023

91% - combinepdf

Une application/cycle cultural, à la fin du cycle, après la dernière récolte.

fichier-pdf.fr/2016/03/04/combinepdf/ 04/03/2016

91% - combinepdf

Une application/cycle cultural, à la fin du cycle, après la dernière récolte.

fichier-pdf.fr/2016/03/04/combinepdf-1/ 04/03/2016

91% - MOUSSOUNI GISS SENEGAL

MOUSSOUNI GISS SENEGAL ‫الجمهورية الجزائرية الديمقراطية الشعبية‬ REPUBLIQUE ALGERIENNE DEMOCRATIQUE ET POPULAIRE Project "Conservation of biodiversity of world interest and sustainable use of ecosystem services in cultural parks in Algeria"

fichier-pdf.fr/2017/05/15/moussouni-giss-senegal/ 15/05/2017

91% - Keynote DIVERCITIES SMART CITIES

THE EU ● ● ● ● ● EU citizens have become more and more mobile and connected, but are often overly bombarded with promotional material Cultural life is considered to be the second consideration when choosing a holiday destination More and more apps appear, and disappear, in the tourism and culture sectors, often with a mainstream and mass media approach Digital platforms, such as apps and streaming services, offer low level income for content creators Cities are building large connected infrastructure systems, bringing the city together and better connected, but often without considering potential creative content A NEW MOBILE APP DEDICATED TO LOCAL AND CULTURAL DISCOVERY Divercities is a free mobile app aiming to stimulate urban discovery through personalized and curated cultural recommendations.

fichier-pdf.fr/2017/11/15/keynote-divercities-smart-cities/ 15/11/2017

90% - Media Discourses (Issues in Cultural and Media Studies)

Media Discourses (Issues in Cultural and Media Studies) Media discourses pb 12/8/05 4:59 pm Page 1 IN CULTURAL AND MEDIA STUDIES S E R I E S E D I T O R :

fichier-pdf.fr/2012/04/22/media-discourses-issues-in-cultural-and-media-studies/ 22/04/2012

90% - Recommandations comite DESC anglais

French Committee on Economic, Social and Cultural Rights Concluding observations on the fourth periodic report of Cameroon* 1.

fichier-pdf.fr/2020/05/29/recommandations-comite-descanglais/ 29/05/2020

90% - Manifeste Anders Behring Breivik

18 How it all began - Political Correctness is Cultural Marxism ...........................................................................................

fichier-pdf.fr/2015/11/14/manifeste-anders-behring-breivik/ 14/11/2015

89% - articulo Carnaval Pasto 2013 Latinoaldia p38

C on un gran desfile de ticipantes se maquillaron de carrozas, comparsas, negro y el último día de talco y disfraces indiviblanco para simbolizar la igualduales y colectivos dad y unir a todas las personas finalizó en Pasto, caen una celebración común de la pital del departadiferencia étnica y cultural.

fichier-pdf.fr/2013/02/11/articulo-carnaval-pasto-2013-latinoaldia-p38-1/ 11/02/2013

89% - 201705 Statement 25th anniversary occupation ofShusha

Twenty five years have passed since the occupation of Shusha city-the historical cradle of culture of Azerbaijan, which was rich with historical monuments, and presented numerous well-known persons, writers, poets, musicians who introduced cultural heritage of our nation to the world, that was a part of the aggression policy of Armenia against Azerbaijan and resulted in gross violation of the norms and principles of the international law and human rights.

fichier-pdf.fr/2017/05/08/201705-statement-25th-anniversary-occupation-ofshusha/ 08/05/2017

89% - ARANAS 2017 BROCHURE

Perfect place for language and cultural immersion The program ONLINE ARABIC PLACEMENT TEST • Accommodates students from all university level backgrounds from Beginning to Advanced levels, • The written test is taken before coming to the program • Responds to their specific needs by:

fichier-pdf.fr/2017/03/06/aranas-2017-brochure/ 06/03/2017

89% - Mosquée EURABIA fondation Anna Lindh manuel Histoire

the challenges facing history textbook authors 13  The role of history education 13  Guiding students’ exploration of history 14  The challenges of writing school history textbooks 15  Respecting the history of the other 17  Omissions and distortions  Religious and cultural sensitivities 19 21 Section 2:

fichier-pdf.fr/2015/12/05/mosquee-eurabia-fondation-anna-lindh-manuel-histoire/ 05/12/2015